Una de les notícies més importants i amb més trascendència que remarquem de la comarca del Ripollès, és un important document denominat “Llibre de ruta” que, segons les disposicions de l’època sobre legislació en carretera, les diligències havien de portar.

Aquest document corresponia a l’empresa denominada Família SIRVENT que feia el servei entre Ripoll i Vic el 1865. Deduim que aquesta familia tenia relació amb l’existència actual d’AUTOCARS MIR S.A, ja que l’any 1900 es va trobar un document on hi figurava un carro i una cavalleria a nom de FELIP MIR SIRVENT.

Els primers inicis de l’existència real dels transportistes Mir a Ripoll data del 1900 amb l’alta d’un carro i una cavalleria de Felip Mir i Sirvent amb carrer de la Peixeteria nº 3. El 1917 en Felip Mir i Sirvent causa baixa amb un carro i un cavall. A partir d’aquesta data, ens remuntem documentalment a l’any 1921 quan Manel Mir i Prat, fill de Felip Mir, registra un Hispan-Suiza, òmnibus, GE-466 de 15 a 20 cavalls de potència i de número de motor 4247 de 18 seients de capacitat màxima, a més d’un altre òmnibus de marca Lancia, de matricula GE-467 i de 25 a 35 cavalls de potència i de número de motor 52278.

En aquesta data, els Mir feien la línia de Ripoll a Puigcerdà i a la vegada tenien cura del servei urbà de recollida d’escombraries i el transport de carn de l’escorxador local. Entre 1922 i 1923, en unes estadístiques de carruatges i traginers d’aquest període, sols destaquen dins de cada any cotxes de quatre rodes. No consigna els noms dels propietaris, dins un període de sis anys; un any són quatre, un altre dos i el sisè un de sol. Tant poden ésser carros com camions. En el període comprès entre el 1912 i 1925, Manel Mir i Prat sota el nom de Transportes Garaje Ripollès feia la línia de Ripoll, la Pobla i fins a Solsona.

Del 1926 al 1928 en Manel Mir i Prat a més de la línia de Ripoll a la Pobla de Lillet obtenia els serveis tolerants:
-De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i Camprodon.
-De Ripoll a Berga.
-De Ripoll a Ribes de Freser.

La línia de Camprodon a Ripoll era a càrrec d’Autocars Mir fins el 1929. El 1929, per mitja d’una llei de l’administració central, s’obtenen les línies denominades exclusives (només per a un transportista) i el servei de Ripoll a Camprodon és retirat als Mir en favor d’Autocars Güell de Camprodon, als quals només els queda la línia de Ripoll a La Pobla de Lillet amb fillola a Ribes de Freser. L’administració dels Mir es trobava ubicada a la plaça Llupions número vuit.

A partir del 1930 es fa càrrec de l’empresa en Felip Mir i Sardenyons. En arribar al juliol de 1936, l’esclat revolucionari de la Guerra Civil va comportar la confiscació de dotze unitats per part del Comitè Local Revolucionari, que a la vegada ho feia de tots els camions i vehicles automòbils de la localitat per constituir el Comitè Local de Transports (col.lectivitzacions). Diferents òmnibus es perderen al front d’Aragó, altres durant l’enfrontament bèl.lic entre rojos i nacionals.
Acabada la guerra només es recuperaren dues unitats, un òmnibus Ford, matrícula GE-4493 que els rojos van llançar daltabaix d’un precipici durant la retirada degut el cop d’estat de Franco. Aquest òmnibus es va haver de desmuntar a peces per a poder portar-lo a Ripoll on es reconstruí.

L’altre òmnibus de marca Chevrolet, de 28 a 30 places de capacitat màxima, de matrícula B-66119 que havia estat confiscat o recuperat al front per les Forces del Nord, es va trobar a Sant Sebastià, a Biscaia i fou transportat també a Ripoll per a la seva restauració. Aquest òmnibus per tal d’amagar-lo perquè no el trobessin els rojos, Felip Mir i Sardenyons el va portar (acabava d’ésser estrenat) a l’Hotel Montagut de Ribes de Freser. Perquè no fos descobert l’hi van treure les rodes i les van amagar en un altre lloc, i després el van cobrir tot ell de palla dins un garatge d’aquest hotel. Els rojos el van trobar però per endur-se’l van anar a cercar a Felip Mir i Sardenyons, que sense poder mostrar oposició a l’amenaça, els va dir el lloc on ell mateix havia amagat les rodes. Finalment, aquest òmnibus Chevrolet, després de la retirada dels rojos, va ésser descobert i trobat a Sant Sebastià amb una seqüela de la Guerra Civil, ja que portava un forat a darrera producte d’una bomba dels rojos per tal de destruir-lo. Va ser reconstruït a Ripoll anys després.

Amb dificultats econòmiques després de la Guerra Civil, Felip Mir constitueix una companyia per l’explotació de la línia de Ripoll a La Pobla de Lillet amb Antoni Camprubí i un tal Espelt de Campdevànol. Més tard es desfà la societat i en Mir queda l’únic empresari de la línia. Pel Decret del 9 de desembre del 1949, en Felip Mir i Sardenyons valida la línia Ripoll la Pobla de Lillet.
Manel Mir i Vila, nét i besnét successor dels anteriors Mir per Llei del 28 de maig de 1987 i per la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya i sobre Transports Terrestres del Principat valida les concessions que tenia el seu antecessor pel transport de viatgers i manté actualment la línia Ripoll a la Pobla de Lillet i Guardiola de Berguedà fins a Bagà, línia de Ripoll a Campdevànol i a Ribes de Freser i línia de Ripoll a Llívia per Castellar de N’Hug, i a partir de Març 2010 s’amplia la línia de Ripoll a Ribes de Freser als pobles de la Vall de Ribes, que combina amb serveis per excursions i agències de viatges.